La esteriotipias motoras son frecuentes en el alumnado de nuestra aula CiL, a veces estas son una dificultad añadida a la hora de estar en un grupo- clase y realizar la inclusión.

Para amortiguar el sonido de los golpes incontrolados que nuestro alumno da encima de la mesa y que provocan un fuerte ruido y altera el clima del aula, pusimos una bayeta antideslizante correctamente enganchada y sin que impidiese realizar las tareas escolares (tal y como se puede observar en la foto adjunta)

Les esteriotipies motores són freqüents en l'alumnat de la nostra aula CiL, de vegades aquestes són una dificultat afegida a l'hora d'estar en un grup- classe i realitzar la inclusió.

Per tal d'esmorteir el so dels cops incontrolats que el nostre alumne dona damunt la taula i que provoquen un fort soroll i altera el clima de l'aula, vam posar una baieta antirelliscant correctament enganxada i sense que li impedira realitzar les tasques escolars (es pot observar a la foto adjunta)

Trabajar la comunicación mediante el intercambio de imágenes (PECS) es una tarea compleja ya que durante la jornada en la escuela ordinaria no nos surgen tantas oportunidades para realizar los intercambios comunicativos que el alumno necesita.

Por este motivo, como maestros de audición y lenguaje, tenemos que seleccionar momentos clave en los que se realicen aprendizajes funcionales que sabemos que continuan con la práctica de éste sistema y ayudan a su generalización.

Con este objetivo adaptamos juegos, motivadores para el alumno, en los que pudiese llevar a término la pràctica de éste sistema de comunicación.

Los pasos a seguir serian:

- evaluar los intereses del alumno

- elegir un material en el que se necesiten dos partes (emisor y receptor)

- adaptar el material seleccionado según lo que queramos trabajar

Tal y como se observa en la imagen adjunta, EL POTATO es uno de los juguetes óptimo para continuar con la práctica del sistema de comunicación por intercambio de imágenes, ya que de ésta manera el alumno debe entregar el pictograma al interlocutor para conseguir la pieza del Potato que desea y que tiene dentro de su campo de visión pero fuera de su alcance (ya que está introducido en una funda de plástico)

Esta situación comunicativa se puede dar a lo largo del día y no necessariamente cuando esté trabajando con la especialista de ALl, y así favorecer el aumento de intercambios comunicativos, el número de interlocutores y la generalización del SAAC.

Treballar la comunicació mitjançant l'intercanvi d'imatges (PECS) és una tasca de vegades complexa, ja que al llarg del dia a l'escola ordinària no ens sorgeixen tantes oportunitats per realitzar aquests intercanvis comunicatius amb l'alumne que ho necessita.

Per aquesta raó, com a mestres especialistes d'audició i llenguatge hem de seleccionar uns moments puntuals en els que es realitzen aprenentatges funcionals que sabem que continuen amb la pràctica d'aquest sistema i ajuden a generalitzar-lo.

Amb aquest objectiu vam adaptar jocs, motivadors per a l'alumne, en els que puguera dur a terme la pràctica d'aquest sistema de comunicació. 

Els passos a seguir serien:

- avaluar els interessos de l'alumne

- elegir un material en el que es necessiten dos parts (emissor i receptor)

- adaptar el material seleccionat segons el que volem treballar

Com s'observa a l'imatge adjunta, EL POTATO és un dels joguets òptim per continuar amb la pràctica del sistema de comunicació per intercanvi d'imatges, ja que d'aquesta manera l'alumne ha d'entregar el pictograma a l'interlocutor per aconseguir la peça del Potato que desitja i que té dins del seu camp de visió però fora del seu abast (ja que està introduït a una funda de plàstic) Aquesta situació comunicativa es pot donar al llarg del dia i no sols quan estiga treballant amb l'especialista d'ALl. i així afavoreix l'augment d'intercanvis comunicatius, el nombre d'interlocutors i la generalització del SAAC.

El principal objectiu a aconseguir en el nostre alumnat és que puga ser autònom en la seua vida diària. Amb aquesta finalitat utilitzem variades ajudes visuals que ens ajuden a aconseguir-ho. Quan un alumne controla esfinters ens venen altre tipus de necessitats, com per exemple: que no s'exhibisca al passadís per pujar-se la roba interior. 

Al nostre centre disposem de diversos banys amb una ajuda visual, com la que podeu vore a la foto adjunta, amb dos objectius clars: ser capaços de realitzar tots els passos a l'hora d'utilitzar el wc i no haver de necessitar la presència de l'adult (tira seqüència posada a la paret)  i pujar-se la roba dins de l'espai del wc (requadre delimitant un espai adequat)

Per a que aquestes ajudes funcionen, l'alumne ha de ser modelat prèviament. Col·loquem la tira amb la seqüència i el requadre a terra (amb una cinta adhesiva resistent) El xiquet va al bany i nosaltres l'acompanyem per supervisar-lo; una vegada al bany el modelem per a que assenyale què va a fer primer (baixar pantalons, per exemple) i així fins que finalitze l'acció.

Quan l'alumne ja es capaç de fer aquests passos de manera correcta, potser es quan comencem a necessitar l'ajuda visual per no abandonar l'espai on ha de realitzar l'acció. Cada vegada que isca del wc el tornarem a col·locar indicant-li on ha d'estar fent eixa tasca (dins del requadre habilitat a tal efecte)

________________________________________________________________________________________________________

El principal objetivo a conseguir con nuestro alumnado es que pueda ser autónomo en su vida diaria. Con esta finalidad utilizamos varias ayudas visuales que nos ayudan a conseguirlo. Cuando un alumno controla esfínteres nos surgen otro tipo de necesidades, como por ejemplo: que no se exhiba en el pasillo para subirse la ropa interior.

En nuestro centro disponemos de varios baños con una ayuda visual, como la que podéis ver en la foto adjunta, con dos objetivos claro: ser capaces de realizar todos los pasos a la hora de utilizar el wc i no tener la necesidad de que un adulto esté presente (tira secuencia puesta en la pared) y subirse la ropa dentro del espacio del wc (recuadro delimitando un espacio adecuado)

Para que estas ayudas funcionen, el alumno debe ser modelado previamente. Colocamos la tira con la secuencia i el recuadro en el suelo (con cinta adhesiva resistente) El niño va al baño y un adulto lo acompaña para supervisarlo; una vez en el baño lo modelamos para que señale qué va a hacer primero (bajarse los pantalones, por ejemplo)y así hasta que finalicé la acción.

Cuando un alumno ya es capaz de realizar estos pasos de manera adecuada, puede que sea cuando necesitemos la ayuda visual para no abandonar el espacio donde debe realizar la acción. Cada vez que salga del wc lo volveremos a colocar indicándole donde debe estar haciendo esa tarea (dentro del recuadro habilitado a tal efecto)